Ecologies de lo comú. 2023

Compro 1Kg de llenties embolicades en plàstic. Algunes les menjo i altres les planto, em sembla just.
Si fos ampolla abandonada al parc em sentiria sola.
Acollir l’embolic: les coses que queden a la punta de la llengua habiten allà on no és necessari definir.
Un so de fons que para de sobte, un goteig, un rastre a contrallum, un entremig llarg. I si...?
Tot és afectat per alguna cosa, no tot connecta amb tot.
Si els nostres electrons mai entren en contacte, quan ens hem deixat de tocar?

Nau Estruch, 2023.
Gràcies a:
Ballarina peformer. Maria Prat Ballasch
Càmera i edició. Gerard Roig

I buy 1kg of lentils wrapped in plastic. I eat some and I plant some, I think is fair.
If I was a plastic bottle abandoned at the park, I would feel alone.
Embracing confusion: things that remain at the tip of the tongue inhabit where it is not necessary to define.
A background sound you are only aware when it stops, a lick, a backlight trace, a long in between.
What if…?
Everything is attached to something, not everything is connected to everything.
If our electrons will never be in contact, when did we stop to touch each other?

Part del projecte d'experimentació i recerca