2021

Kidevo

Kidevo és una troballa inesperada, una història, una conversa, i una sèrie de vides entrellaçades que van confluir per coincidir en una acció a Montpalau.

Kidevo. Verb. Del grec antic: “funerar”
Kidos. Verb. Del grec antic: cuidar.

Kidevo és una història que va començar un matí a Montpalau. Passejant del bosquet del voltant vaig decidir sortir del camí i entre els arbres em vaig trobar un esquelet sencer de vaca. En Cristian deia que no podia ser, que per la zona no hi viuen vaques des de fa uns 15-20 anys, però al costat de les restes hi havia una banya, definitivament de vaca.
El conjunt em va impressionar i vaig agafar-ne alguns ossos per portar-los al taller. Cada dia els veia i alguna cosa em trontollava, entrava en conflicte: allò estava fora de lloc. Amb quin dret m’havia emportat les restes d’una vaca que feia 15 anys que estava allà? Perquè m’havien impressionat tant? Si considerava els ossos les restes d’una vida, quina diferència hi havia amb un tronc, un pal, o una petxina? Perquè recollint pals no havia entrat mai en un conflicte com aquell?
Potser perquè és més comú veure un pal que un esquelet. Potser perquè, vivint a Barcelona, des del supermercat és fàcil oblidar de que tota existència comporta mort. Els camins sempre estan nets perquè la gent hi pugui passar còmodament, però entre la vegetació el món es mostra tal com és: amb vida i amb mort.

Com habitar i cuidar? “Generar parentescos para vivir y morir bien”, diu Haraway.

Parlant un vespre l’Alkyoni em va dir que en grec existeix un verb específic per fer un funeral. “Funerar”: kidevo. Aquesta paraula comparteix la mateixa arrel que la paraula cuidar: kidos.

Kidevo és una acció de cura i retorn per allò pres al bosc. Un camí d’escolta que vam fer totes juntes, una guitarra i una antiga vaca, una cançó per l’espai, un voler afectar amb afecte.

*Acció enregistrada en format audiovisual gràcies al suport d'Es Far Cultural.

Gràcies Alkyoni, Cristian, Javier, Marina, Sabina, Sandrine