67 pomeres i altres formes de viure i morir

Tot va partir d'intentar fer créixer totes les llavors de les pomes que em vaig menjar entre Març i Juliol de 2021. La intenció inicial: ser terra, ser imparcial. El resultat va ser 67 pomeres mortes i un diari de 9 fulls DinA4 amb tot el procés, dubtes i contradiccions.
¿És el meu afecte colonitzador, humanitzador i productivitsta? Com pensar cap als més que humans des d'un vocabulari profundament antropocèntric? És possible ser imparcial? Perquè ens és més fàcil empatitzar amb una planta que amb un fong?

Com ens relacionem amb l’entorn i amb les múltiples formes de vida que el conformen? El projecte explora com descentrar la mirada antropocèntrica per obrir noves metodologies. Fugir de les lògiques de la productivitat, derivar i col·laborar amb altres espècies per especular noves maneres de viure i morir, d’afectar amb afecte l’espai que habitem.

En el marc del projecte Camp a Través, beca de producció de la Sala d'Art Jove 2021.

Tutoritzat per Paula Bruna

Exposició. De aquellos polvos, estos lodos. Comissariada per Víctor Ramírez i Daniel López del Rincón. Sala d'Art Jove 2021
Fotografies de Judit Bou Comas

Publicació en PDF: